Ortografia de les formes de primera persona del present d'indicatiu

Aquí hi ha una proposta per a l'escriptura de les formes verbals de primera persona del present d'indicatiu amb morfema zero. Si pensau que aquesta és una problemàtica estrictament regional de les Illes Balears, i aquestes formes una especificitat local i a part –si no exòtica–, podeu abandonar aquesta pàgina i acudir a altres propostes que ja s'han fet partint de tal concepció. Si pensau que les formes verbals de primera persona amb morfema zero són formes bàsiques de la llengua catalana, i les més adequades per a un estàndard nacional (cas en què caldrà cercar la coherència d'un sistema global), continuau llegint.

1. Grafia d'oclusives finals

La grafia de les oclusives finals, que corresponen sempre a un so sord, respon a un criteri estrictament etimològic. S'escriu una o una altra lletra d'acord amb l'etimologia i al marge de les alternances en el si de conjunts de mots evolutius (llop-lloba, cansat-cansada, amic-amiga, fred-refreda. líquid-liquidar). Per a la primera persona l'únic que s'ha de fer és aplicar el mateix criteri sense excepcions. Seria absurd que paraules de la mateixa arrel s'escrivissin amb grafemes diferents perquè siguin noms o verbs, o perquè siguin diferents persones gramaticals (un crit i jo crid, el salut i jo salud, jo reb i ell rep).

Per a la correcta grafia de les formes verbals de primera persona cal prendre com a referents els noms o adjectius de la mateixa arrel i, sobretot, els cultismes, que mantenen la consonant etimològica (es proposa com a solució didàctica de considerar sistemàticament els cultismes acabats en -ció).

Heus ací la llista completa dels verbs de la primera conjugació amb radical acabat en fonema oclusiu, amb els referents esmentats.

Infinitiu
Primera persona
Referents
   
Noms o adjectius
Cultimes en -ció

abassegar

abassec

abrigar

abric

abric

acabar

acap

cap

acomiadar

acomiat

comiat

acomodar

acomod

acomodació

adobar

adob

adob

afalagar

afalac

afalac

agradar

agrat

grat

agregar

agreg

agregació

aixoplugar

aixopluc

aixopluc

ajudar

ajut

ajut

al·legar

al·leg

al·legació

amagar

amac

amanyagar

amanyac

manyac

amidar

amit

amuntegar

amuntec

apagar

apac

apaivagar

apaivac

apedregar

apedrec

aplegar

aplec

plec

aregar

arec

arreplegar

arreplec

plec

arribar

arrip

arrossegar

arrossec

ròssec

arrugar

arrug

assedegar

assedec

   

badar

bat

   

bategar

batec

batec

 

bellugar

belluc

   

bregar

brec

   

brodar

brod

   

buidar

buit

buit

 

cagar

cac

   

carregar

carrec

càrrec

 

castigar

castig

càstig

 

catalogar

catalog

catàleg

 

circumcidar

circumcid

   

combregar

combrec

   

congregar

congreg

 

congregació

conjugar

conjug

 

conjugació

consolidar

consolid

sòlid

 

convidar

convit

convit

invitació

cridar

crit

crit

 

degradar

degrad

 

degradació

delegar

deleg

 

delegació

denegar

deneg

 

denegació

derogar

derog

 

derogació

desplegar

desplec

plec

 

dialogar

dialog

diàleg

 

dilucidar

dilucid

lúcid

 

disgregar

disgreg

 

disgregació

divagar

divag

 

divagació

doblegar

doblec

doblec

 

eixugar

eixuc

   

embragar

embrag

   

embriagar

embriac

embriac

 

encarregar

encarrec

càrrec

 

encegar

encec

cec

 

endegar

endec

   

enfadar

enfat

   

engegar

engec

   

ensopegar

ensopec

   

envidar

envit

envit

 

escudar

escut

escut

 

esternudar

esternut

esternut

 

fatigar

fatig

   

foradar

forat

forat

 

fregar

frec

frec

 

fumigar

fumig

 

fumigació

fustigar

fustig

 

fustigació

gemegar

gemec

gemec

 

indagar

indag

 

indagació

instigar

instig

 

instigació

interrogar

interrog

 

interrogació

intimidar

intimid

tímid

intimidació

investigar

investig

 

investigació

jugar

juc

joc

 

lapidar

lapid

 

lapidació

liquidar

liquid

líquid

liquidació

litigar

litig

   

llegar

lleg

   

llenegar

llenec

   

lligar

llig

   

llogar

lloc

   

maridar

marit

marit

 

mastegar

mastec

 

masticació

mossegar

mossec

   

mudar

mut

 

mutació

naufragar

naufrag

nàufrag

 

navegar

naveg

 

navegació

nedar

net

 

natació

negar

neg

 

negació

oblidar

oblit

oblit

 

obligar

oblig

 

obligació

ofegar

ofec

ofec

 

oxidar

oxid

òxid

oxidació

pagar

pac

   

pegar

pec

   

pessigar

pessic

pessic

 

plegar

plec

plec

 

podar

pot

 

amputació

pregar

prec

prec

 

prodigar

prodig

pròdig

 

prologar

prolog

pròleg

 

propagar

propag

 

propagació

prorrogar

prorrog

   

quedar

quet

   

refredar

refred

fred

 

regar

reg

 

irrigació

relegar

releg

 

relegació

remugar

remuc

remuc

 

renegar

reneg

 

negació

robar

rob

   

rodar

rot

 

rotació

rosegar

rosec

   

saludar

salut

salut

salutació

segar

sec

   

segregar

segreg

 

segregació

subjugar

subjug

 

subjugació

sufragar

sufrag

   

tibar

tip

   

trafegar

trafec

tràfec

 

traslladar

trasllat

trasllat

 

trigar

tric

   

trobar

trop

   

tudar

tut

   

vagar

vac

 

vacació

validar

valid

vàlid

 

vedar

vet

   

Pel que fa a les altres dues conjugacions, la consonant final de la primera persona sempre ha de ser la sorda: cabre (jo cap), rebre (jo rep), pudir (jo put), acudir (jo acut), penedir (jo em penet).

Nota: Pompeu Fabra, a la gramàtica de 1918, prescriu les formes jo rep, jo cap i jo put. No hi ha dubte que el Mestre considerava que a la primera persona sense morfema s'havia d'aplicar el criteri etimològic general. És la mateixa cosa que han prescrit les gramàtiques valencianes dels grans mestres.


2. Grafia de labiodental final

D'acord amb el fet sistemàtic que -v- interior alterna sempre amb -u final (nova-nou, seva-seu, arxivar-arxiu), tindrem les formes de primera persona següents, normals en la llengua antiga i parcialment vives a les Balears en aquest moment:

Infinitiu Primera persona Noms coreferents
llevar lleu
provar prou
arxivar arxiu arxiu
tovar tou tou
renovar renou nou
travar trau trau


3. Grafia de palatals finals

Com no pot ser d'altra manera, la primera persona s'escriu sempre amb -ig final:

Infinitiu Primera persona Noms coreferents
desitjar desig desig
passejar passeig passeig
trepitjar trepig trepig
estotjar estoig estoig
viatjar viaig  
pitjar pig  

 

4. Grups de consonants finals inviables

El sistema de la llengua catalana (comuna) no admet certs grups de consonants en posició final, i per això els mots que acabarien en aquests grups agafen una vocal de suport (vidre, arbre, lladre, carro, ferro, etc.). Els verbs el radical dels quals acaba en un d'aquests grups inviables en posició final han d'adoptar una vocal de suport a la primera persona (es proposa que sigui la -o).

Grup consonàntic
Verb
Primera persona
br obrir obro
bl reblar reblo
pr comprar compro
pl contemplar contemplo (com omplo)
tr entrar entro
cr ensucrar ensucro
cl vinclar vinclo
gr alegrar alegro
gl arreglar arreglo
mn condemnar condemno
rr torrar torro (com corro)
rv conservar conservo
nj menjar menjo
lv salvar salvo


5. Altres casos

La primera persona de vacil·lar és vacil (cf. tranquil·la-tranquil, nul·la-nul).

La primera persona d'adequar és adec (cf. iniqua-inic, obliqua-oblic).


Gabriel Bibiloni.